En data 28 de desembre de 2016 l’Observatori Ciutadà Municipal (OCM), Prou Barreras i Observatori de Drets Socials de Terrassa, van presentar una queixa al Síndic de greuges de Catalunya en la que s’expressava la seva disconformitat amb el procés de consulta ciutadana en el marc d’elecció del síndic/a de greuges de Terrassa, ja que apreciaven havien existit irregularitats així com manca de control i seguiment del procés per part de l’Ajuntament de Terrassa.

En relació a la presentació pública de la reestructuració del Govern Municipal que ahir dimarts dia 7 de març va fer l’Alcalde de Terrassa, Jordi Ballart del PSC, des de Terrassa en Comú manifestem el següent.

Els canvis que es realitzen, que fonamentalment són intercanvis de responsabilitats entre regidors/es del PSC, constaten el fracàs del projecte polític amb què Jordi Ballart es va presentar a les eleccions municipals del 2015 i el retorn de la vella guàrdia del PSC Terrassa. 

Existeix l'opinió generalitzada entre els grups municipals de l'Ajuntament, i altres agents de la ciutat, que cal revisar el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Terrassa aprovat l'any 2003. No obstant això, més enllà d'aquest consens que sembla una conclusió obvia, el que hauria de ser fonamental és saber per què el vol revisar cadascú ja que es tracta de l’instrument que determina qüestions tant importants per al futur de la ciutat com si fa falta més habitatge, si hi ha suficient sòl industrial o si necessitem més equipaments i parcs als barris, entre d'altr

Dimarts 14 de febrer es va debatre i es va votar al Congrés una proposició de Llei, presentada per Unidos Podemos i En Comú Podem per derogar la LRSAL coneguda com a “llei Montoro”, aprovada per la majoria absoluta del PP l'any 2013. És una llei que seguint les directrius d'austeritat, desmantella serveis públics, retalla les competències municipals i lliga de peus i mans als municipis amb una tutela desproporcionada per part del govern del PP. Una llei pensada perquè els serveis públics privatitzats, com l'aigua, siguin difícilment reversibles. 

La remunicipalització de l’aigua és una tendència mundial que ha arribat de forma imparable a Catalunya. Destacats municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona com Badalona, Barcelona, Cerdanyola, Santa Coloma i Tiana han aprovat als seus plens municipals la seva voluntat d’estudiar la gestió pública del servei d’aigua. El govern de Ripollet ha manifestat amb claredat que remunicipalitzarà durant aquest any 2017. Altres municipis d’arreu de Catalunya com Girona, La Bisbal d’Empordà, Vidreres, Sant Hilari de Sacalm, etc.

Terrassa en Comú ha presentat una proposta d'acord de Junta de Portaveus d'adhesió al Manifest del Pacte Nacional pel Referéndum. Un pacte que neix amb la voluntat de celebrar a Catalunya un referèndum sobre quin ha de ser el vincle entre Catalunya i Espanya, de fer-lo de manera acordada amb l'Estat espanyol i de buscar també suports fora del país.

Dissabte 18 de febrer et convidem al taller territorial d’Un País en Comú a Terrassa, un dels més de 70 actes que s’estan fent  tot el país per recollir les idees i demandes de la gent comuna. Un espai on tothom és benvingut i on, a partir de la cooperació i la solidaritat, pensar i discutir com articulem, entre totes, una nova força capaç de guanyar una majoria de país per a una alternativa política de progrés.

L’estat de neteja de la ciutat és una de les qüestions que genera més preocupació i queixes entre els/les terrassencs/ques. A la ciutat de Terrassa proliferen zones brutes i plenes de brossa. Les bateries de contenidors són punts d’acumulació excessiva de residus i, per tant, esdevenen en punts de brutícia i males olors constants. Els contenidors han passat de ser punts verds a punts negres. Aquest és un problema degeneratiu que ha esdevingut sistèmic i permanent a tota la ciutat.

Terrassa té un important índex de població envellida, el 16,25%, més de 35.000 persones són majors de 65 anys. Amb una taxa de sobre envelliment de majors de 75 anys del 51,15% i del 15% per als majors de 85 anys. Caldria afegir que més del 70% de les persones grans viuen en habitatges amb problemes d'accessibilitat i un alt percentatge viuen soles. Només hi ha una residència pública, construïda en 1975. La ciutat té 1190 places de residència, igual que l'any 2005, només el 16% són públiques, no s'han creat més.

Fa uns dies a la nostra ciutat va tenir lloc una jornada de debat i reflexió col.lectiva sobre temes claus relacionats amb la transparència i el bon govern. Aquestes jornades són el tercer any que es duen a terme a Terrassa, però enguany, han estat organitzades des de la Comissió política de Transparència i, per tant, tots els grups polítics amb representació a l'Ajuntament han pogut fer propostes i col.laborar en el disseny d'aquestes.

Pàgines