Terrassa en Comú ha presentat una proposta d'acord de Junta de Portaveus d'adhesió al Manifest del Pacte Nacional pel Referéndum. Un pacte que neix amb la voluntat de celebrar a Catalunya un referèndum sobre quin ha de ser el vincle entre Catalunya i Espanya, de fer-lo de manera acordada amb l'Estat espanyol i de buscar també suports fora del país.

Dissabte 18 de febrer et convidem al taller territorial d’Un País en Comú a Terrassa, un dels més de 70 actes que s’estan fent  tot el país per recollir les idees i demandes de la gent comuna. Un espai on tothom és benvingut i on, a partir de la cooperació i la solidaritat, pensar i discutir com articulem, entre totes, una nova força capaç de guanyar una majoria de país per a una alternativa política de progrés.

L’estat de neteja de la ciutat és una de les qüestions que genera més preocupació i queixes entre els/les terrassencs/ques. A la ciutat de Terrassa proliferen zones brutes i plenes de brossa. Les bateries de contenidors són punts d’acumulació excessiva de residus i, per tant, esdevenen en punts de brutícia i males olors constants. Els contenidors han passat de ser punts verds a punts negres. Aquest és un problema degeneratiu que ha esdevingut sistèmic i permanent a tota la ciutat.

Terrassa té un important índex de població envellida, el 16,25%, més de 35.000 persones són majors de 65 anys. Amb una taxa de sobre envelliment de majors de 75 anys del 51,15% i del 15% per als majors de 85 anys. Caldria afegir que més del 70% de les persones grans viuen en habitatges amb problemes d'accessibilitat i un alt percentatge viuen soles. Només hi ha una residència pública, construïda en 1975. La ciutat té 1190 places de residència, igual que l'any 2005, només el 16% són públiques, no s'han creat més.

Fa uns dies a la nostra ciutat va tenir lloc una jornada de debat i reflexió col.lectiva sobre temes claus relacionats amb la transparència i el bon govern. Aquestes jornades són el tercer any que es duen a terme a Terrassa, però enguany, han estat organitzades des de la Comissió política de Transparència i, per tant, tots els grups polítics amb representació a l'Ajuntament han pogut fer propostes i col.laborar en el disseny d'aquestes.

Sabíem que aquest era un mandat (2015-19) clau per al futur de Terrassa, en el que s'havien de prendre decisions molt importants per establir les bases del futur de la ciutat.

El passat ple de l'Ajuntament de Terrassa es va aprovar una proposta de resolució de Terrassa en Comú, per unanimitat, cosa bastant extraordinària, que es titulava “Accions per informar adequadament a la ciutadania dels drets i procediments que estableix la Llei 24/2015 en matèria de pobresa energètica”.

Al Setembre de l'any 2012, el govern metropolità de la ciutat de Seül aprovava la declaració «Seül, ciutat per compartir». Aquesta declaració volia ser l'inici d'un ambiciós projecte per buscar solucions als principals problemes de la ciutat mitjançant l'economia col·laborativa. Problemes relacionats amb la dificultat d'accés a l'habitatge, la mobilitat i la contaminació ambiental, que amenaçaven en fer col·lapsar la quarta regió metropolitana del món en número d'habitants.

"Ens correspon liderar una proposta alternativa i de canvi, defensarem la nostra intenció de fer política d'una altra manera" ara fa un any d'aquestes declaracions del portaveu del Grup Municipal Terrassa en Comú, Xavi Matilla, quan TeC s'estrenava a l'ajuntament amb 4 regidors i 2 regidores. Els ciutadans de Terrassa van confirmar que era possible una candidatura que liderés el canvi a la nostra ciutat.

Pàgines