Ens situem al final d’una època en el que el desenvolupament del territori s’ha fonamentat principalment en dos factors complementaris: construcció d’infraestructures viàries i extensió urbana. Tots dos factors han actuat de manera alternativa, retroalimentant-se i justificant-se mútuament. D'acord amb aquests factors s’ha construït un paradigma cultural de desenvolupament econòmic il•limitat que a hores d'ara, ja hauríem de ser conscients que és fals. Els indicadors econòmics actuals així ho demostren.