Les dones hem iniciat la nostra revolució. Sens dubte i sense aturador. Totes. Ens hem atipat de discursos buits, de plans i mesures incompletes i de discriminacions constants, tant en les grans decisions com en els petits micro masclismes diaris. I hem dit prou a la nostra manera, amb molta preparació, molta mesura, molta feina, discursos molt elaborats, molta sororitat i una enorme capacitat autocrítica.

Aquest 8M jo faig vaga. Aturaré el meu consum, deixaré de produir, deixaré de tenir cura dels meus propers i sortiré al carrer amb les companyes. I és que ja no vull, ni puc, parlar gaire més temps d'igualtat d'oportunitats; el cos ja no em dóna. Ni puc seguir parlant gaire més temps de mesures, comissions, plans ni normatives.