La riera de Les Arenes és amb tota seguretat un dels reptes urbanístics pendents que haurà d'abordar en un futur, desitjablement, no gaire llunyà la ciutat de Terrassa. Un espai que ha mantingut històricament una relació molt complicada amb la ciutat. El creixement urbà de Terrassa va saltar per sobre de la riera en el però en canvi no ha sabut mai com aproximar-se i relacionar-se amb ella. La riera és una gran barrera física que amenaça en la consciència col.lectiva de la ciutat amb el seu desbordament i capacitat destructora tal com va succeir ara fa una mica més de 50 anys. La ciutat conviu amb la riera condicionada per un sentiment de temor i alhora per una incapacitat d'atorgar-li sentit com espai capturat a l'interior del teixit urbà. Amb aquests condicionants la riera ha estat condemnada a una situació de marginalitat i degradació, reduïda a funcions de corredor infraestructural múltiple: hidràulic, viari i elèctric. Fet que encara ha accentuat més el seu efecte barrera i les dificultats per atorgar-li sentit urbà. No obstant això, caldria posar la mirada llarga i reflexionar sobre la riera més enllà del seu manteniment, que tot i ser molt necessari, no és suficient per recuperar-la com espai. 

Els projectes i plans més recents vinculats a la recuperació de la riera com espai urbà han intentat abordar la problemàtica amb el que podríem denominar com"teràpia de shock urbana". És a dir, intentant dotar d'urbanitat a un espai mitjançant intensitat d'arquitectura (i plusvàlua immobiliària) i reproducció d'elements urbans clàssics: noves avingudes i nous fronts edificats. Amb una clara voluntat de domesticar el buit fins ara "salvatge" convertint-los en nous espais inequívocament urbans.

L'estudi i projecte col.lectiu realitzat en el marc del "Màster de Proyectación Urbanística"del Departament d'Urbanisme de la UPC que aquests dies podem veure a l'exposició "Acercando distancias. Redescubriendo la Riera de Las Arenes de la ciudad de Terrassa" situada al carrer Pantà 20, ha permès, a parer meu, aportar una nova visió sobre l'espai, la seva problemàtica i les possibles actuacions. Aquesta nova visió ha estat possible pel senzill fet d'haver decidit situar la riera en el centre del mapa i com a element central de la discussió de la ciutat. Superant una visió estructural i funcional centralista de Terrassa, que habitualment ha situat les rieres en una perifèria amb poc valor i depenen d'un centre històric i geogràfic omnipotent. Només aquesta acció permet superar vells complexos, redescobrir nous potencials de l'espai riera i a més a més aportar algunes reflexions de profunditat respecte al conjunt de la ciutat.A partir d'aquesta premissa el treball és un mosaic d'interessants estratègies projectuals coordinades, articulades i coherents amb determinats posicionaments comuns que constitueixen un nou escenari, que personalment m'ha suggerit tres premisses bàsiques per abordar el futur de la riera:

1. La riera de Les Arenes és més un element natural del territori que un element de la ciutat. Entendre que la riera no és un àmbit a integrar mitjançant la seva domesticació urbana sinó d'acord amb la configuració d'un caràcter i identitat pròpia a partir dels seus propis atributs com a element biofísic. Un element que permet connectar ciutat i territori i que es pot desenvolupar com una membrana ambiental i natural que permet relacions i filtres transversals en lloc d'insistir a configurar un eix urbà amb caràcter marcadament lineal i poc permeable transversalment.

2. El protagonisme de les transformacions ha de ser dels barris. La transformació de la riera ha de posar-se al servei de les millores que necessiten els barris adjacents. Els espais urbans i els teixits, residencials i industrials, que cal millorar són els que ja existeixen. No és necessari crear-ne de nous al voltant de la riera. En coherència amb el primer punt, la riera pot cedir protagonisme urbà a altres espais i projectes que sense estar en contacte directe amb la riera poden generar relacions i continuïtats transversals, revertint el seu paper com a barrera.

3. El potencial de la riera de les Arenes significa un nou rang urbà per a la ciutat de Terrassa. L'escala, dimensió i diversitat dels espais al voltant de la riera tenen el potencial de configurar nous nodes urbans de referència així com noves estructures relacionals a la ciutat que permetin superar el model decimonònic de "poble gran" al voltant d'un centre històric que exerceix com centre dominant de la seva perifèria.

Xavier Matilla, arquitecte-urbanista. 
Portaveu Grup Municipal Terrassa en Comú