En aquests moments, a la ciutat de Terrassa proliferen zones brutes i plenes de brossa. Les bateries de contenidors són punts d’acumulació excessiva de residus i per tant esdevenen en punts de brutícia i mals olors constants. Els contenidors han passat de ser punts verds a punts negres. Aquest és un problema que ha esdevingut sistèmic i permanent a tota la ciutat. El paisatge de la ciutat es caracteritza per espais bruts, plens de brossa, objectes abandonats, contenidors bruts i trencats i papereres desbordades de brossa.

En aquesta situació les queixes i protestes veïnals no paren de créixer. I el malestar de la ciutadania va en augment. El sistema de recollida de residus ha degenerat fins a un punt que no és capaç de mantenir la ciutat en condicions de neteja acceptable

Tenim un sistema de recollida d’Eco-Equip que es reactiu. Actua sota comanda i no té un projecte global. En aquests moments té un greu problema estructural incapaç d’afrontar els reptes actuals. L’Ajuntament espera a que es generin incidències per actuar i posar remei amb una neteja puntual. S’hauria d’analitzar perquè succeeixen les incidències i promoure solucions estructurals de manera que el propi model de recollida evités que es reproduïssin situacions anteriors. Certament, existeix manca de recursos mecànics i de personal, però, sobretot, existeix manca d’objectius professionals que intentin afrontar el problema d’una forma integral. Per tant, la manca de recursos no justifica el grau d’ineficàcia actual.

Els caps de setmana hi ha un empitjorament clar en les bateries de contenidors, ja sigui perquè la ciutadania llença més residus i/o perquè disminueix la freqüència de recollida. En canvi, durant el cap de setmana el telèfon d’incidències d’Eco-Equip no està operatiu, fet que deixa al ciutadà sense eines directes per resoldre el tema ràpidament, només queda l’opció de trucar a la policia via denúncia. Cal activar el servei d’avisos els caps de setmana.

Sabem que hi ha ciutadans i ciutadanes incívics i que generen brutícia i mals comportaments. El que cal veure és que aquest fet és part del problema i no l’únic problema. La ciutadania de Terrassa és més incívica que fa 4 o 5 anys? La sensació que tenim és que, en part, l’incivisme es vol fer servir d’excusa per a evitar fer autocrítica en la millora del model de gestió dels residus i del funcionament de l’empresa municipal Eco-Equip. Per reclamar a la ciutadania més compromís cívic i coresponsabilitat, cal primer que els serveis municipals funcionin correctament. I cal reforçar la comunicació, a través d’una millor senyalització i campanyes i xerrada conscienciació, ampliar les accions a les escoles per a educar als ciutadans del futur, perquè siguin millors i amb les entitats cíviques de la ciutat perquè participin en els processos i es comprometin. Quedar-nos en una actitud auto justificativa que som incívics no soluciona absolutament res.

El criteri de distribució dels contenidors està adulterat. És un aspecte difícil i de solució complexa, ja que tothom vol els contenidors a prop, però ningú a la porta de casa seva. Per a evitar queixes dels veïns i/o comerciants les bateries es reubiquen a davant de solars buits o es concentren en bateries més grans. L’Ajuntament pretén minimitzar les queixes, i en part no és mala idea, el problema és que el criteri d’evitar queixes s’ha imposat i ha anat en detriment d’una bona cobertura de la demanda, i d’un repartiment equilibrat i eficient dels contenidors. D’aquesta manera, tenim un model de distribució de bateries desdibuixat i condicionat a ubicacions menys conflictives, però que no coincideixen amb les necessitats de demanda en la recollida de residus, generant, per tant, punts de bateries col·lapsades o infrautilitzades, als espais públics afectats com el Passeig Lluís Muncunill o l’Avinguda Barcelona.

Cal revisar la distribució de les bateries de contenidors de recollida de residus de manera estratègica, d’acord als criteris de racionalitat, distància, concentració de veïns en la zona, i seguretat en el seu accés.

L’aplicació de la recollida lateral de residus no s’ha fet atenent les necessitats de la ciutadania, sinó atenen només als dèficits i necessitats del servei i de l’empresa. S’incrementa la distància entre les bateries i obliga als veïns a fer recorreguts majors a l’hora de fer l’aportació de les diferents fraccions. Aquest fet no ajuda gens a promoure la recollida selectiva facilitant la seva pràctica. La implementació parcial d’aquest sistema no ha suposat una millora en la recollida i neteja, la ciutat està igual o pitjor que abans. 

Volem aclarir, que creiem en el sistema públic de gestió com el que tenim, que hi ha més la sensació que hi ha un objectiu de carregar-se’l per part de l’equip de govern, que no d’anar al fons del problema i fer una veritable aposta pel servei públic quant a professionalitat i transparència així com de dotació de recursos. 

Per tant, tenim un problema de prioritats polítiques, i de gestió del servei de recollida dels residus, de com es gestionen aquests recursos i no només de recursos econòmics o humans.

Cal que l’Ajuntament reconegui el problema, és la primera pedra per avançar. No es tracta de manca de recursos de personal i de recursos econòmics, o d’augmentar la taxa de Residus i incrementar la partida pressupostària d’Eco-Equip i quedar-nos aquí, cal millorar en primer lloc la gestió, l’eficiència i el model de recollida.

I finalment, cal treballar i aprovar amb la màxima celeritat possible el Pla de Prevenció i Gestió de Residus de Terrassa 2016 – 2020, incorporant objectius específics i accions de millora, que donin sentit global i estructural al servei i condueixin de manera adequada l’augment de recursos que siguin necessaris.