Avui hem comparegut en roda de premsa els grups de TeC, ERC-MES i CUP per explicar el nostre posicionament respecte un dels assumptes més importants en la governabilitat de la ciutat com és la concessió de la gestió del subministrament d’aigua a l’empresa privada Mina d’Aigües de Terrassa que finalitza a finals del proper any 2016.

Quan una ciutat porta 36 anys governada pel mateix partit, hi ha diversos perills: que s’oblidi que la seva funció és servir la gent, que s’allunyin el món real, i de la vida de la gent normal, que es confonguin de bàndol, etc. I quan un partit com el PSC es veu obligat a pactar amb un altre com CDC per tal de mantenir-se en el poder i evitar un govern pel canvi, els perills s’agreugen.

En els darrers anys s’ha anat construint a Terrassa un escenari en el qual determinats actors actuen de “tap” d’iniciatives que es podrien tirar endavant des de l’ajuntament. Terrassa no es pot permetre un govern que actuï de “majordom” d’aquests taps. Si els “taps” volen governar la ciutat o decidir sobre el model de gestió de determinats serveis, que es presentin a les eleccions. No es pot estar al costat dels taps i de la gent al mateix temps. El govern ha d’escollir. El que està en joc no és només el model de gestió de l’aigua a la ciutat, sinó també el model de govern de la nostra ciutat.

Vam iniciar el mandat amb el posicionament dels diversos grups municipals respecte quin creiem que és el millor model de gestió: públic (TeC, ERC-MES i CuP), indirecte (PPC i CiU) o indecisió (PSC i Cs). No obstant, independentment del model, és imprescindible tancar d’una manera adequada la concessió actual. I d’una manera adequada vol dir que l’Ajuntament, en tant que titular del servei, a la finalització de la concessió ha de disposar de tota la informació vinculada al servei i ha de tenir la garantia de la reversió de tots aquells bens afectes al servei. Només d’aquesta manera es pot garantir que l’elecció del model de gestió pugui realitzar-se amb coneixement de totes les circumstàncies i per tant sense condicionants que impedeixin deliberar i decidir de manera lliure l’opció més adequada.

No obstant això, en aquests moments, a un any vista de la finalització de la concessió, tal i com ha informat el “Comissionat de l’aigua”, l’Ajuntament no disposa de tota la informació necessària per poder obrir el procés de reflexió respecte el model de gestió futur. Hem denunciar la deixadesa de l’actual govern i dels diversos governs anteriors del PSC que ens ha conduit a una situació d’abandó i desconeixement respecte el funcionament del servei. Si es produeix una pròrroga del servei, serà la confirmació que el govern no ha fet els deures. Per falta de capacitat. O per falta de voluntat

Des de l’inici del mandat s’ha practicat una clara i evident estratègia de la dilació, és a dir, deixar passar el temps sense prendre decisions per tal de que els possibles escenaris es redueixin. El comissionat no s’incorpora fins al mes d’octubre, tot i que TeC ja havia proposat al senyor Gaya a mitjans de juliol. Encara no estan constituïts els espais de participació que han de garantir la transparència i participació de la ciutadania. I tampoc no es disposa de la informació necessària per a gestionar el procés.

Conscients de què calia temps per treballar en la construcció dels diversos escenaris de gestió, aquesta estratègia de dilació té la clara intenció i provoca com a conseqüència que no es disposi del temps necessari per construir l’escenari de la gestió directe. I d’aquesta manera, poder presentar a la fi un model de gestió privada o mixta com a únics escenaris possibles.

Aquesta estratègia contrasta amb el “compromís” del PSC de realitzar una consulta ciutadana per decidir el futur model i constata que no existeix la voluntat real de poder efectuar-la amb totes les garanties democràtiques.

El que està fent el govern del PSC i CIU no és defensar els interessos de tota la ciutadania de Terrassa sinó el d’una empresa privada. Entenem que les empreses privades defensin i treballin per protegir els seus interessos econòmics. L’empresa MINA fa el que ha de fer. Qui no està fent el que correspondria és el govern de la ciutat. Necessitem un govern que tingui clares les prioritats de la ciutat, i tingui la capacitat i la valentia per defensar els interessos de la ciutadania, utilitzant totes les eines de què disposi la institució i davant de qui sigui. Més enllà de la qüestió de la gestió de l’aigua, el que està en joc en aquests moments és decidir qui governa la ciutat. Si ho fan els interessos econòmics privats com ho han fet fins ara, o si governa un espai democràtic com és el ple de l’Ajuntament.

D’ara en endavant, pel que respecte al procés per a la decisió del model de gestió de l’aigua, caldrà que la ciutadania de Terrassa s’assabenti del que està passant i entengui que és imprescindible que s’hi involucri si es desitja un procés democràtic i transparent per a la decisió del futur model. Des de TeC, com també des d’ERC i CUP, seguirem treballant amb el compromís de fer-ho possible. Però hem de constatar, també, que no ho podem confiar únicament a un govern que ja ha perdut la seva credibilitat. Perquè en els grans temes de ciutat, en allò en el qual cal prendre decisions, i cal lideratge polític, a Terrassa no hi ha ni alcalde ni govern.