El senyor Jordi Ballart avui ha fet públic que properament es materialitzarà un pacte de govern entre PSC i CIU.

 
Els resultats de les passades eleccions municipals van canviar l’escenari de la política terrassenca. Resultats de canvi, amb un consistori més fragmentat i un govern sense majoria absoluta. Amb els resultats ens trobàvem en un moment històric de canvi. Teníem a les nostres mans l’oportunitat d’iniciar una nova etapa i un nou projecte a la ciutat que permetés recuperar la il·lusió i oferir oportunitats per a tothom.

No obstant, el PSC ha prioritzar mantenir-se en el poder, mantenir-se en el govern, movent-se cap a la dreta. Han preferit que la dreta governi Terrassa, que no pas un canvi.  L’aliança amb CIU només respon a la voluntat de bloquejar qualsevol canvi a la ciutat. És contradictori amb el context de canvi polític que ens envolta. És contradictori amb el descens dels dos partits tradicionals, que perden 8 regidors. És contradictori amb el reforçament en el ple de les candidatures ciutadanes emergents de canvi.

El pacte entre PSC i CIU, en allò que coincideixen, treu el pitjor de cadascú. El que els uneix és continuïtat, és una Terrassa estancada, la paràlisi, la decadència. Prova d’això és que, entre ambdós forces, en les passades eleccions municipals van perdre 8 regidors. És el pitjor escenari possible, entre els que permetien els resultats de les passades eleccions municipals. 

Molt ràpidament s'esvaeixen les promeses "valentes" fetes durant la campanya electoral per ambdós partit. PSC i CIU pacten perquè no canviï res. Un pacte que valoraran i molt les elits de Terrassa, els poderosos, els "taps" que tan vam assenyalar durant la campanya. Però una mala notícia per la ciutat i la seva gent. El PSC ha preferit trair seu electorat per evitar el canvi, pactant amb partit que ha patit la major davallada electoral a la ciutat, i dur a la seva esquena el deteriorament social del nostre país, a més dels nombrosos casos de corrupció amb els que s'ha vist implicat els darrers anys.

L’abstenció de CIU per fer alcalde a Jordi Ballart no va ser gratuïta. Però tampoc sabem com respondrà la militància i votants de CIU. Els seus regidors van bloquejar un govern alternatiu pel canvi a Terrassa i compromès amb el dret a decidir i un procés constituent a Catalunya. I ara els veuran actuant de soci minoritari del govern, de la mà i al servei d’un alcalde socialista. Segons Ballart, CIU “ja no és alternativa de govern”, i per tant, assumiran un paper secundari i gregari del govern socialista, còmplices d’un mandat més, fins a 40 anys de governs socialistes. En definitiva, PSC i CIU es venen mútuament, traint els respectius votants, per bloquejar el canvi que la ciutat demanava.

Que es presenti el cartipàs en un ple, i 6 dies després admeti l’entrada imminent de CIU al govern, a més d’episodi lamentable de “mercadeig” entre partits, és una situació surrealista. Cal afegir-hi que l’alcalde va manifestar que l’àrea de Promoció Econòmica era “la més crucial” i “prioritària”, i per això n’assumia personalment la seva gestió. El lideratge de l’alcalde en matèria de Promoció Econòmica haurà durat només uns dies.

Ballart ha declarat que TeC “va mentir en el ple quan va dir que m’havia reunit abans amb CIU i C’s abans que amb ells”.

Estem d’un cas habitual de la vella política: repetir una mentida perquè sembli que és veritat. Creiem que amb tant pocs temps de mandat, el PSC ja ha deixat clar que no hi haurà canvi en les seves formes d’actuar i governar. El que si que li demanem és que quelcom que no és necessàriament de la nova política, que es contingui de mentir públicament.

TeC va ser la penúltima força amb qui es va trobar el PSC (després de C’s, CIU, PP i ERC). I no va ser ni una reunió formal. Va ser trobada informal, entre Jordi Ballart, Xavi Matilla i Marc Grau. Recordem el dia (un parell de dies abans del ple d’investidura), recordem el lloc (un bar del Passeig), recordem la conversa (amb molt poca substància) i fins i tot recordem qui va pagar els cafès. Si ens haguéssim trobat abans estem segurs que ens en recordaríem.

La prioritat del PSC no va ser mai construir el millor govern possible per la ciutat. Les primeres reunions van ser amb C’s i amb CIU amb l’objectiu de neutralitzar qualsevol majoria que permetés un govern pel canvi. TeC, ERC-MES i CUP sumaven 11 regidors, a 3 d’obtenir la majoria absoluta. Per això, les primeres trobades van ser amb els dos grups que podien permetre o bloquejar aquest canvi. És clar que l’objectiu, des del primer moment, va ser mantenir-se en el poder.

Posats a mentir, agrairíem que ho fes en el ple, donant la cara, i per tant exposant-se a que la resta dels grups el deixin en evidència. Enlloc d’això, davant d’una acusació, abaixa el cap, no diu res, i espera a respondre uns dies després en una entrevista. Fins i tot per mentir també cal valentia.