Terrassa en Comú ha fet roda de premsa per presentar la proposta de resolució que portarà al Ple Municipal del mes de novembre per a l'erradicació de la violència masclista les violències institucionals, aquelles que són exercides per l'estat i per l'administració pública, per acció o per omissió.

L'any 1993 el dret internacional va reconèixer, finalment, que la violència envers les dones i nenes és incompatible amb la dignitat humana i constitueix una violació dels drets humans. Avui, l'any 2018, continuem reivindicant: dignitat i drets humans.

Amb motiu del dia Internacional per a l'eliminació de la violència contra les dones, el 25 de novembre, TeC ha presentat una proposta que demana recolzar el manifest unitari del Dia Internacional per a l'eliminació de la violència envers les dones, així com participar de les accions programades pels moviments feministes. La proposta demana l'ampliació del pressupost municipal per incidir qualitativament i quantitativament en els diferents àmbits d'intervenció en violències masclistes. La proposta també demana oferir cursos de conscienciació i abordatge de les violències institucionals vers les dones, dirigit als i les treballadores de les administracions públiques del municipi. El quart acord demana dissenyar polítiques públiques que permetin mesurar i monitoritzar la presència de dones racialitzades (per exemple les llegides com a musulmanes) prenent les mesures correctores oportunes de contractació laboral per tal de garantir que estiguin representades en totes les àrees i serveis de l'administració local. Finalment la proposta demana elaborar una avaluació anual amb perspectiva de gènere sobre violència institucional contra les dones on es detallin les polítiques i actuacions que s'ha portat a terme per combatre-la, els resultats obtinguts i una avaluació/resolució de les queixes registrades en el municipi.

A Catalunya, ara fa deu anys, es va aprovar la Llei 5/2008, del Dret de les dones a erradicar les violències masclistes. Però el seu grau de desenvolupament no ha estat una prioritat del govern, sense pressupost ni infraestructures per a la seva aplicació real. La diagnosi sobre el Model d'abordatge de les violències sexuals a Catalunya i la Diagnosi de la Xarxa d'Atenció i Recuperació integral per a les dones en situació de violència masclista denuncien la manca de recursos socials i d'atenció per donar resposta a les necessitats de les dones i infants, les dificultats de coordinació entre serveis, la precarietat laboral de les professionals i un llarg conjunt d'elements que són sistemàticament invisibilitzats. Ambdues diagnosis, de resultats demolidors, poden ser consultades en la pàgina web de l'Institut Català de les Dones.

La violència institucional ha de ser visualitzada com una violència masclista exercida per l'Estat i per les institucions. La Violència institucional reforça la violència estructural que sustenta el patriarcat. No ens podem permetre parlar d'igualtat en una societat on la violència masclista continua sent els titulars de les notícies i manté una estructura que perpètua i reprodueix la violència. La violència masclista ha de ser una prioritat d'Estat. La igualtat no pot ser un miratge, una declaració d'intencions. La igualtat ve lligada a una voluntat real de canviar l'organització política, social, econòmica i cultural androcèntrica. I això implica que cal revisar tot el funcionament de l'administració per evitar generar victimització, ja que la victimització secundària suposa una vulneració de drets humans.

Treballem per desarticular el model patriarcal, exigir l'equitat de gènere i que totes les polítiques públiques, inclosos els pressupostos, tinguin perspectiva de gènere i feminista.