Hem presentat acord de Junta de Portaveus pel Ple Municipal del mes de novembre perquè es derogui el delicte d'injúries al Rei i a la Casa reial dels articles 490.3 i 491 del Codi Penal i per a reafirmar el compromís amb els valors republicans i apostar per l'abolició d'una institució caduca i antidemocràtica com la monarquia, entre els seus principals acords.

L'acord a més demana rebutjar i condemnar el posicionament del Rei Felip VI i la seva intervenció en el conflicte de Catalunya, així com la seva justificació de la violència per part dels cossos policials de l'1 d'octubre. El quart acord instar el Govern i al Congrés dels Diputats a què es permeti investigar en seu parlamentària les accions realitzades per Joan Carles de Borbó des de l'any 2014, moment en què deixa de ser inviolable jurídicament, i sobre qui recauen indicis suficients de delicte. Finalment el cinquè insta el Govern a convocar un referèndum d'acord a la Constitució perquè els ciutadans puguem decidir entre Monarquia i República.

El Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg va dictar el març de 2018 una sentència per la qual condemna Espanya a tornar la multa que, a canvi de no ingressar a la presó, van pagar dos joves condemnats per cremar fa 11 anys una foto del Rei durant la Diada. La justícia europea considera que aquesta actuació va ser "una expressió simbòlica de la crítica política" i que els tribunals espanyols, l'Audiència Nacional i el Tribunal Constitucional, van vulnerar l'article 10 de la Convenció Europea de Drets Humans relatiu a la llibertat d'expressió.

El Codi Penal ofereix més protecció a la Casa Reial que a qualsevol altra institució o ciutadà de l'Estat, a través del delicte d'injúries a la Corona (articles 490.3 i 491). Per contra, el Tribunal Europeu de Drets Humans té una jurisprudència molt clara i sòlida, en virtut de la qual els ordenaments no poden atorgar una protecció especial i qualificada als seus càrrecs i institucions més importants sinó més aviat al contrari, han de permetre un major grau de crítica. Això es justifica perquè es tracten d'institucions públiques que han de trobar subjectes al qüestionament i escrutini ciutadà en el marc d'una democràcia. Aquesta postura del TEDH es veu reafirmada pel Consell d'Europa i pel Comitè de Drets Humans de Nacions Unides, per a qui la llibertat d'expressió és "la pedra angular de totes les societats lliures i democràtiques" afegint, a més -en una Observació específica sobre aquest tema en 2011- la "gran importància" que atorga el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics a "l'expressió sense inhibicions en el debat públic sobre figures de l'àmbit públic i polític en una societat democràtica". És per això, diuen literalment des de Nacions Unides, que "totes les figures públiques, fins i tot les que exerceixen els càrrecs polítics de major importància, com els caps d'Estat o de Govern, poden ser objecte legítim de crítiques i oposició política".

A més d'aquests casos, el Parlament de Catalunya ha aprovat una resolució per reprovar el comportament del Rei pel seu discurs després de l'1 d'octubre de 2017. Davant l'acord del Parlament, el Consell de Ministres va acordar demanar al Consell d'Estat que emetés amb urgència el seu dictamen preceptiu per impugnar davant el Tribunal Constitucional, ja que el Govern considerava "políticament inacceptable" la proposició aprovada.

Per tots aquests antecedents des de TeC creiem que resulta ja del tot inajornable materialitzar una reivindicació democràtica bàsica en aquest país com és la realització d'un referèndum sobre Monarquia i República.