Terrassa En Comú ha presentat proposta de resolució pel Ple Municipal del mes de maig per a la creació d'un Observatori de la contractació a l'Ajuntament de Terrassa.

El nostre Ajuntament té 134 contractacions externes de serveis (si comptem les adjudicacions de servei mitjançant procediment obert i procediment negociat). Podem constatar que a Terrassa l'abús d'aquesta pràctica ha pervertit el mecanisme, convertint-lo en una cultura política que entén les externalitzacions com un mecanisme per estalviar-se diners, considerant el servei com un problema que s'estalvia. Aquesta cultura de l'externalització ha generat una situació l'objectiu de la qual és estalviar despesa per part del titular del servei, provocant una precarització laboral de les persones que hi treballen, així com una opacitat en la gestió del servei per la pèrdua del control i del coneixement de les condicions en què s'està prestant.

Exemples d'aquesta situació són el servei d'abastament d'aigua, el servei de neteja dels edificis municipals, el Servei d'Ajuda a Domicili o el servei de menjadors de les escoles com el més greu i significatiu. En el moment d'aprovar l'adjudicació ja vam alertar des de TeC del greu risc de precarització en què podia caure el servei, ja que enteníem que l'oferta guanyadora ho feia gràcies a una baixa econòmica que consideràvem temerària. I el risc ha esdevingut realitat. Per una banda l'empresa durant la vigència de la concessió ha modificat el conveni laboral mitjançant el qual es regulaven les condicions laborals de les monitores passant d'un conveni del marc de la Restauració a un del lleure, fet que ha comportat una significativa pèrdua de drets laborals de les monitores. Per altra banda, persones del mateix servei i usuàries diverses de la comunitat educativa expliquen i confirmen que la quantitat de menjar servit ha estat clarament racionalitzat i que existeixen casos en què els nens i nens es queden amb gana per l'escassetat de menjar. El més greu de la situació és que des de l'equip de govern municipal i específicament el responsable polític Alfredo Vega, quan se'ls ha preguntat no tenien cap tipus de coneixement de la situació i encara pitjor han arribat a negar-la.

Aquestes 134 contractacions externes suposen un pressupost de licitació d'uns 27Meur; d'entre elles 6 superren el milió d'euros (Subministrament d'energia elèctrica per a l'Ajuntament i per als seus organismes autònoms i societats municipals (4.400.110,75€), Servei d'Atenció Domiciliària (3.797.233,98), Neteja edificis municipals (2.882.000€), Projecte TEI (2.020.681,15€), Manteniment de zones verdes (1.764.186€) i Serveis de menjadors del PAME (1.080.590€).

Davant d'aquesta realitat l'Ajuntament es troba amb dues problemàtiques: el primer el procediment mitjançant els quals l'equip de govern decideix que es pot gestionar de manera directa i què és convenient concessionar i amb quines condicions. El segon és que un cop concessionats quins mecanismes existeixen per fer el seguiment del compliment de les clàusules establertes.

Al llarg d'aquests anys de mandat hi ha hagut dues propostes que han treballat aquest tema. La primera presentada per la CUP el mes de juliol de 2016 per a la creació d'una Comissió tècnica, un espai per deliberar i ponderar els criteris per decidir el model de gestió dels diversos serveis. Un fet positiu, però creiem que s'ha de definir amb major claredat els seus objectius i funcions, sistematitzar i programar el seu funcionament, establint una coordinació efectiva amb els diferents serveis tècnics. La segona el juliol de 2017 a proposta de CUP, ERC-MES i TeC per tal d'implementar un servei de control i seguiment de la qualitat dels serveis públics gestionats de forma indirecta d'acord amb determinats indicadors, a l'àrea de Serveis Generals i Govern obert. Una proposta de la que a hores d'ara no tenim cap notícia.

 La proposta presentada continua en la línia de les dues accions demanant la redacció en el termini d'un mes un reglament de la Comissió Tècnica de Contractació en el que es defineixin entre d'altres, funcions, composició i funcionament, i un calendari de la seva activitat. Un segon acord demana crear en el termini de 3 mesos l'Observatori de la Contractació pública de l'Ajuntament de Terrassa com un òrgan consultiu. Un Observatori que ha de conèixer el conjunt de contractacions vigents, inclosos els contractes programa amb les empreses municipals, i informar de totes les incidències que es produeixin en el seu desenvolupament; ha de redactar informes sobre la gestió i seguiment de les concessions; elaborar un informe anual, així com habilitar els mecanismes necessaris que permetin a la ciutadania aportar informació respecte al funcionament dels serveis contractat, entre altres funcions.