El masclisme i les desigualtats de gènere a les ciutats es manifesten de moltes maneres. Però una de les més simbòliques i visibles és en els concerts de la Festa Major i amb aquelles persones que posem en els escenaris centrals. Aquests espectacles simbolitzen un moment de l'any en els que la ciutat vibrem totes a una i s'experimenta la cohesió a través de la cultura. En la passada Festa Major moltes vam denunciar que la poca presència de dones en els escenaris ens va crear incomoditat i no ens va deixar gaudir com voldríem de la festa. A la nostra queixa, la Regidoria de Cultura ens va respondre que hi van participar 760 homes i 551 dones, un 40% de dones i, per tant, amb una mica d'esforç ja arribaríem a la paritat.
No obstant això, l'estudi realitzat amb les dades obtingudes a petició de diversos col·lectius l'any 2017 revela desigualtats de gènere molt importants. Si bé és cert que les dones participen de les actuacions de la Festa Major gairebé tant com els homes, aquesta participació va ser en un 90% dels casos en grups no remunerats de més de 10 persones (el que es consideraríem grups no professionals), mentre que en els homes només representava el 55%. A més, dels 106 grups que van actuar (sense tenir en compte la cercavila, que no s'esdevé en escenaris ni se'ns va proporcionar detall), el 50% no tenien cap dona (53 grups).

A la festa major 2017 només el 16% de les artistes remunerades dalt els escenaris (amb catxés superiors a 1000 € pel conjunt de l'espectacle) eren dones (109 homes i 21 dones). I de les 20 contractacions artístiques remunerades, 12 no tenien cap dona dalt de l'escenari. Però les dades encara empitjoren més quan tenim en compte el que es va pagar. Si considerem que es repartien per igual els catxés dels espectacles (cosa que segurament sobreestima els ingressos de les dones), els homes van rebre el 94% del pressupost destinat (142.831 € dels 151.550 €). Així, quan les dones estaven a l'escenari l'ingrés mitjà per espectacle dels homes triplicava el de les dones (415 € per les dones davant els 1310 € pels homes). Si tenim en compte la totalitat de persones que han participat en la Festa Major, hem pagat de mitjana 17 € per dona i 198 € per cada home. Així doncs, les associacions o grups han ingressat 11 vegades més per la participació dels homes a la Festa Major que les dones.

En l'actualitat, s'està desenvolupant un procés per tal d'incrementar la participació ciutadana de la Festa Major en la definició i decisió de les contractacions i actuacions. Entenem que la reducció de les desigualtats de gènere ha de ser també una aposta de la revisió proposada. I per això en el passat Ple vam proposar una resolució, que va ser aprovada per unanimitat a excepció del vot del Partit Popular, que instava que les contractacions musicals dels espectacles de Festa Major siguin paritàries, amb l'objectiu d'arribar a la paritat en un termini màxim de 5 anys. A més demanava que es mesuressin els avenços en paritat, no només en Festa Major sinó en els diferents festivals que es fan a la ciutat. Per tal de contribuir-hi, es proposava la creació d'uns premis dedicats a les dones músiques amb la col·laboració de les entitats formadores i programadores. A més es demanava publicar i establir ajuts de grups paritaris o amb major participació de dones que homes, especialment aquells de la ciutat. A propòsit d'això, en el Ple es vam sentir dir arguments com que la situació era deguda al fet que les dones no teníem el mateix nivell que els homes per aparèixer en aquest tipus d'espectacles o que la demanda del públic era per a artistes masculins. O fins i tot que no seria possible, per disponibilitat de grups.

Això no obstant, les terrassenques del sector no opinen el mateix; ni les que treballen en la formació ni en la producció ni programació ni les artistes musicals. Parlen de discriminació, d'horaris impossibles, que no et truquen, d'ambients molt masculinitzats. Tal com diu declara l'Associació MIM que agrupa a més de 500 professionals per la igualtat de gènere en la indústria de la música "igual que en altres àmbits professionals, en la indústria musical també és imprescindible qüestionar i revisar els estereotips de gènere, així com establir mesures correctores per trencar les barreres d'accés i lluitar contra la discriminació. (...) Les dones volem que es parli de nosaltres sota el criteri professional. S'ha acabat el temps del silenci i de queixar-nos entre nosaltres. Aquesta lluita no és solament de les dones, és una lluita social en la qual tots, homes i dones, som partícips i responsables".


Anna Rius
Regidora Terrassa En Comú