El Vapor Ros és un recinte industrial construït durant la segona meitat del segle XIX i ampliat a inicis del segle XX per l'arquitecte Lluís Muncunill. Ubicat a l'interior de l'illa que delimiten els carrers Font Vella, Puig Novell, del Racó, Portal Nou, de l'Església i Plaça Vella, s'ha mantingut al llarg de la història aïllat del seu entorn i pràcticament intacte fins el dia d'avui. Aquest fet li ha permès no només mantenir l'elevat valor arquitectònic dels seus edificis modernistes sinó també preservar un ambient i paisatge industrial únic en aquests moments a la ciutat. En l'actualitat es desenvolupen una sèrie d'activitats en diferents espais de l'interior del recinte. Cal valorar molt positivament l'existència d'aquestes activitats, ja que, encara que no ocupin la totalitat dels espais, són les que han permès conservar i mantenir viu el recinte. Tanmateix, si es volen preservar els valors descrits anteriorment, crec que s'hauria d'iniciar algun tipus d'acció encaminada a la preservació dels valors arquitectònics i ambientals de l'àmbit, mitjançant un procés de recuperació i activació de la totalitat dels espais.

En la història recent de Terrassa hem pogut observar com la ciutat ha realitzat un intens procés de transformació d'antics recintes industrials que un cop cessaven la seva activitat industrial es transformaven fonamentalment en nous espais residencials. Penso en casos com el Vapor Badiella, Vapor Sala, Terrassa Industrial, Vapor Ventalló o el més recent Vapor Gran, entre molts d'altres. Ha estat un model de transformació urbana que s'ha caracteritzat per tres qüestions. La primera és que són operacions que depenen de la plusvàlua immobiliària, és a dir, que la requalificació urbanística li permeti a un promotor immobiliari compensar la inversió necessària per a la compra de sòl i construcció amb la venda d'habitatges i locals per tal d'aconseguir un benefici econòmic, normalment elevat. És evident que amb aquesta lògica els nous espais públics que generen aquestes actuacions i que han justificat el seu interès general, encara que a vegades no siguin necessaris, no són ben bé cessions gratuïtes sinó que repercuteixen en el preu de venda dels habitatges, fet que ha contribuït a la bombolla immobiliària que hem patit. Altrament, en el moment en què la possibilitat de plusvàlua desapareix, aquest tipus d'operació s'atura, com ha succeït en el cas del Vapor Cortès o l'AEG, fet que demostra el seu caràcter especulatiu. La segona és que són actuacions de caràcter exprés, en poc temps s'executa una actuació que significa l'aparició sobtada de nous espais per a la ciutat, que sovint no són de fàcil assimilació social, com per exemple ha succeït en el cas de Vapor Gran o de la Terrassa Industrial. I la tercera és que han estat operacions que han arrasat amb l'ambient i paisatge industrial existent, deixant únicament com a testimoni alguna xemeneia o edificació aïllada perquè no es digués.

Fóra bo, que un cop passat aquest període, féssim una mirada crítica per intentar extreure alguna lliçó apresa de tot el que ha succeït i ens preguntéssim si aquests tipus d'operació són pertinents en aquests moments i si no existeixen altres models d'actuació més apropiats. Per aquest motiu vam rebutjar la proposta de modificació puntual de planejament (requalificació) per al Vapor Ros que el govern del PSC va proposar el passat mes de novembre, ja que insistia en el mateix tipus d'operació especulativa.

Des de Terrassa en Comú creiem que sí que existeix un altre model d'intervenció. Un model que no especuli amb requalificacions urbanístiques sinó que generi immediatament un procés d'actuació i de gestió de l'espai a partir de la identificació de necessitats reals i no justificacions per al negoci immobiliari, que sigui respectuós amb els valors patrimonials existents i que es pugui aplicar a un ritme adequat per a facilitar la seva assimilació social. Creiem que és possible i necessari construir un projecte col·lectiu autoorganitzat a partir de les activitats existents i de totes aquelles altres entitats que s'hi vulguin sumar. Un projecte que s'entengui positiu per a la ciutat i que sigui capaç d'assumir un procés d'activació i recuperació del Vapor Ros. És més, la creació d'aquest projecte és el que permetria a la ciutat reclamar la cessió de l'espai a l'actual propietària, la Generalitat de Catalunya, i evitar que tingui la temptació de vendre's un espai històric i patrimonial de Terrassa al millor postor que vulgui especular amb el Vapor Ros.


Xavier Matilla
Portaveu del Grup Municipal de Terrassa en Comú