El Ple Municipal de febrer debatrà una proposta de resolució presentada per Terrassa en Comú centrada en impulsar un projecte d'autoorganització col·lectiva per a la rehabilitació i activació del Vapor Ros.

Una proposta que presentem després de la retirada de la proposta de l'equip de Govern de modificació puntual del POUM el novembre de 2017, amb la voluntat d'elaborar una proposta que abordés la reactivació del Vapor Ros que comptés amb més suports.

El Vapor Ros és un recinte industrial construït durant la segona meitat del segle XIX i ampliat a inicis del segle XX per l’arquitecte Lluís Muncunill. Ubicat a l’interior de la illa que delimiten els carrers Font Vella, Puig Novell, del Racó, Portal Nou, de l’Església i Plaça Vella, s’ha mantingut al llarg de la història aïllat del seu entorn i pràcticament intacte fins a dia d’avui. Aquest fet l’ha permès no només mantenir l’elevat valor arquitectònic dels seus edificis modernistes sinó també preservar un ambient i paisatge industrial únic en aquests moments a la ciutat.

En aquests moments es desenvolupen una dotzena d’activitats en diferents espais de l’interior del recinte. Cal valorar molt positivament l’existència d’aquestes activitats ja que encara que no ocupin la totalitat dels espais són les que amb molt d’esforç dels seus impulsors han permès conservar i mantenir viu el recinte. Recentment s’ha constituït l’“Associació de veïns del Vapor Ros”.

Per aquests motius considerem que hauria de ser un objectiu de l’Ajuntament de Terrassa iniciar algun tipus d’acció encaminada a la preservació dels valors arquitectònics i ambientals de l’àmbit, mitjançant un procés de recuperació i activació dels espais, a partir del procés ja iniciat per les activitats existents.

Pel que fa a la titularitat del recinte en aquests moments existeix una situació incerta. El que va ser propietari del Vapor, a la seva mort l’any 2016, va deixar en herència la propietat a la Generalitat de Catalunya amb una una clàusula expressa que prohibeix l’ús i la propietat per part de l’Ajuntament de Terrassa durant 30 anys.

El passat 18 de novembre la Junta de Govern Local va aprovar l’acord de suspensió de llicències (PLPG 06/2016) pel termini d’un any amb la finalitat d’estudiar la transformació urbanística de l’àmbit del Vapor Ros i el seu entorn. A la finalització del termini de suspensió, és a dir en novembre de 2017 l’equip de govern va proposar a la Comissió de Territori un dictamen amb una proposta modificació puntual (MP) del POUM per ser aprovada en el Ple d’aquell mateix mes. De manera sintètica, la modificació es fonamentava en introduir nous paràmetres i usos urbanístics en l’àmbit per tal de generar la suficient plusvàlua (benefici) que justifiqués la intervenció d’un promotor immobiliari, per tal de conservar el patrimoni arquitectònic i obtenir nou espai públic municipal. De fet, es tractava de reproduir el mecanisme que habitualment es s’ha utilitzat en altres operacions de transformació urbanística a Terrassa com per exemple Vapor Gran.

Des de Terrassa en Comú vam observar greus inconvenients i contradiccions en la proposta. La MP significava bàsicament una revalorització econòmica de l’àmbit amb l’objectiu de què esdevingui en una operació urbanística rentable per algun promotor. En canvi, no s’establia cap garantia de què l’operació serà executada. De fet, en primera instància, el que fa la MP és facilitar que la Generalitat de Catalunya pugui vendre’s la propietat a un millor preu, però sense cap termini i garantia de què això significarà amb seguretat una intervenció de millora de l’àmbit. Ans al contrari, la necessitat de revaloritzar econòmicament els espais per fer viable la inversió necessària podria significar un enduriment de les condicions de lloguer i la possible expulsió de les activitats actuals. Per tant, la MP podria ser absolutament contraproduent als objectius suposadament establerts.

L’experiència viscuda en les darreres dècades ens indica que operacions de transformació urbanística fonamentades en la generació de plusvàlua immobiliària han contribuït de manera decisiva en la creació de la bombolla immobiliària ja que totes les despeses que han de revertir a la ciutat en format de cessions suposadament gratuïtes en el fons han estat assumides per l’increment del preu de l’habitatge i per tant, per les famílies que han comprat aquests habitatges. En el cas de Terrassa, a més a més, s’ha demostrat en casos com el del Vapor Gran, que tampoc han aconseguit donar resposta als ritmes i les dinàmiques socials existents en l’espai públic.

Sortosament, davant les observacions rebudes per part de diversos grups de l’oposició l’equip de govern va decidir retirar del Ple la proposta de MP amb la voluntat d’elaborar una proposta que abordés la reactivació del Vapor Ros però que comptés amb més suports.

Considerem que el cas de Vapor Ros, presenta unes característiques idònies per poder plantejar un nou model de desenvolupament urbà i social. Que superi un model que prioritza el negoci immobiliari per davant de les necessitats reals de les persones. Un nou model que parteixi de les potencialitats socials i econòmiques existents ja al recinte i també a la ciutat com a motor d’un procés de transformació i millora adequat als ritmes de les persones i no del mercat immobiliari.

Descàrrega: