Permeteu-nos que avui les nostres primeres paraules siguin per reclamar la llibertat de tots els presos polítics que en aquests moments estan privats de llibertat de manera absolutament injusta, i per manifestar el nostre recolzament a ells i les seves famílies, especialment als terrassencs Lluí Puig i Josep Rull i molt especialment a la nostra companya Meritxell Lluís. El passat dijous 2 de novembre qui va ser fins al moment alcalde de la ciutat, Jordi Ballart, va anunciar que es donava de baixa del seu partit, que renunciava al seu càrrec i a l’acte de regidor d’aquest Ajuntament. Ho va fer en compliment d’una promesa feta en dies anteriors on declarava que “si el seu partit, el PSC i el PSOE, donaven suport a l’aplicació de l’article 155 de la CE, presentaria la seva dimissió i se’n donaria de baixa”. En la seva compareixença davant els mitjans també va manifestar que la seva decisió estava fonamentada per les pressions que havia rebut del seu parit en relació al procés de municipalització de l’aigua així com la connivència del PSC amb certs lobbis i poder econòmics que li han fet impossible la seva tasca de govern. L’endemà mateix van anunciar que també abandonaven els seus càrrecs a l’Ajuntament 5 regidors més del grup socialista. Les declaracions de Ballart donen la raó a les denúncies que hem anat realitzant des de Terrassa en Comú des del nostre naixement i que ell havia negat sistemàticament.

Malgrat puguem estar impactats per aquest fet, i valorar la seva coherència, no podem obviar i valorar que aquests 2 anys i mig de mandat amb un equip de govern format pel PSC i el PDeCAT han estat un absolut fracàs. Un equip de govern amb un lideratge feble en la presa de decisions crucials per afrontar els reptes i que s’ha traduït en una paràlisi política evident, i una manca de capacitat per tirar endavant projectes i estratègies de ciutat. Un pacte de govern incapacitat per fer front els grans problemes de la ciutat, de manera planificada i participada, buscant els consensos necessaris i obrint el diàleg a nous actors. Es constata doncs el fracàs polític d’aquests darrers dos anys.

Ballart deixa doncs un trist balanç polític, i la governabilitat de Terrassa escapçada. El PSC, que efectivament va ser el partit guanyador de les eleccions del maig 2015, no ho hem d’oblidar, però que ho va fer amb una candidatura molt personalista, amb un cap de llista determinant en els resultats electorals. Aquest cap de llista ha marxat i ho ha fet acusant el que era el seu partit de fets que considerem molt greus, tant pel que fa a l’escenari de política nacional com pel que fa també i, sobretot, a qüestions de política local molt rellevants. Ballart i els seus regidors independents també han renunciat a formar part de la solució a la ciutat i no han explorat altres formes que provoquessin menys inestabilitat com per exemple el que ha fet l'alcalde de Castellar del Vallès, Ignasi Giménez, que després de trencar amb el PSC no ha renunciat a l’alcaldia per intentar trobar una solució de consens.

A dia d’avui, el grup municipal del partit que ha estat al capdavant d’aquest ajuntament durant 38 anys s’ha autodestruït, veient com el seu projecte polític per la ciutat ha fracassat, deixant al número 8 de la llista del PSC com alcalde en funcions. És cert que després d’aquests fets tan greus el PSC continuarà tenint 9 regidors, però també és evident i de sentit comú que la seva credibilitat i capacitat per continuar estant al capdavant d’un govern han quedat deslegitimades.

A l'inici de mandat, Terrassa en Comú va presentar conjuntament amb ERC un projecte de canvi per a Terrassa. Continuem pensant que en aquell projecte hi ha les bases per a un bon projecte social i estructural de futur per la ciutat. No obstant això, el context en aquests moments és força diferent. Com dèiem abans, som conscients que la governabilitat d’aquesta ciutat ha quedat en una situació complicada. Som plenament conscients que tenim la responsabilitat com a organització política i el compromís com a terrassencs  d’impulsar  una majoria àmplia que permeti recuperar la governabilitat des del consens i amb lideratges renovats. Avui la nostra prioritat és garantir que l’Ajuntament surti del forat on l’ha deixat el trencament d’un pacte antinatura i la descomposició del PSC. Aquesta sortida ha de tenir una afectació mínima als ciutadans, que tindran l’oportunitat d’escollir consistori un altre cop el 2019. No ens podem permetre que l’Ajuntament continuï avançant cap a enlloc o que caigui en el sectarisme i la política de blocs, abandonant la ciutadania i fent manifesta la incapacitat de fer política per a la ciutat.

Considerem que en un moment excepcional, complex i exigent com l’actual, on cal posar al centre la ciutat i la seva gent, i amb tant sòls 1 any i mig per finalitzar el mandat, les regles de joc que hem d’establir han de ser específiques, clares i han de respondre a dues necessitats bàsiques i urgents: 1) Recuperar la política a la ciutat per a solucionar els principals problemes que tenim avui a Terrassa i 2) Comptar amb un nou lideratge renovat amb visió de ciutat i capacitat de generar consens.

Per tot això, el que avui volem anunciar és que des de Terrassa en Comú proposem impulsar i liderar un “Govern de ciutat” que compti amb la presència de totes aquelles forces que, donada la situació d’excepcionalitat política, compartim una visió de responsabilitat envers la ciutat i que crèiem sincerament poder afrontar les següents propostes bàsiques i irrenunciables però que creiem poden teixir consensos assumibles:

1. Garantir i ordenar el funcionament de la institució. En primer lloc per recuperar la il·lusió de totes les persones que en formen part, evitant vells vicis i el desànim en què hagin pogut caure, per una administració local més eficient. I en segon lloc per fer de la transparència i la democràcia participativa una nova manera de governar i entendre la ciutat.

2. Garantir el desenvolupament i aplicació dels grans temes de ciutat que en aquests moments tenim oberts: la municipalització de l’aigua, les polítiques d’habitatge, l'ocupació i desenvolupament econòmic i el projecte de l’anella verda.

3. Fer de l’Ajuntament de Terrassa una institució compromesa amb els drets i llibertats, que es posicioni clarament a favor de 3 qüestions que creiem tenen el suport de la majoria de la ciutadania de Terrassa: l'amnistia dels presos polítics, l'anul·lació de l'aplicació de l'article 155 que suspèn l'autonomia de Catalunya i la defensa d’un referèndum acordat que permeti al poble de Catalunya decidir el seu futur polític

Donades les circumstàncies actuals, creiem que aquest govern de ciutat només tindrà sentit si es pot fer des d’un consens molt ampli. Un consens polític i social. És una proposta que realitzem després d’haver escoltat a diferents partits, diverses entitats i organitzacions socials i agents rellevants de la ciutat i constatar que les qüestions que es plantegen són demandes majoritàries a la ciutat. El “Govern de ciutat” que proposem no ha de ser només una decisió de dins de palau feta  entre partits sinó també una decisió que incorpori la mirada de la ciutat. Amb aquest propòsit interpel·lem a la resta de formacions polítiques de l’Ajuntament

Des de Terrassa en Comú, ens oferim i estem disposats a liderar aquest “Govern de ciutat” que ens permeti transitar cap a una nova etapa. En primer lloc perquè considerem que en aquests moments som l'única força política que té la capacitat d’aglutinar suports amplis i, per tant, de poder liderar un govern el més inclusiu possible. I en segon lloc per què estem convençuts des de la més absoluta humilitat que tenim la capacitat d’aportar una visió de ciutat renovada amb capacitat de definir projectes de futur i de tornar a il·lusionar als terrassencs i terrassenques.

Necessitem construir un camí comú en el pròxim any i mig que faci net i que porti la ciutat en la bona direcció i la prepari per a unes eleccions municipals del 2019, moment en què la ciutadania tindrà novament la paraula. Aquest camí ha de ser generós i compartit. I per això hem de fixar les bases i els acords fonamentals sobre on construir d’aquesta nova etapa. Ara no és l’hora dels partits ni de les sigles, tampoc el dels blocs que divideixin la ciutat, l’excepcionalitat de la situació política ens obliga a fixar les bases i els acords de mínims per un pacte de ciutat.