Avui en roda de premsa Terrassa en Comú hem explicat el nostre posicionament respecte a la nostra negativa d'acceptar la urgència del tràmit d'aprovació de les ordenances fiscals i el nostre posicionament respecte el seu contingut.

 

Respecte a la nostra negativa a acceptar la urgència del tràmit, considerem que aquest any, ens hem trobat amb una forma de procedir excessivament precipitada i absència de diàleg polític. Dijous fèiem la primera sessió informativa i quatre dies després, ahir, havíem de dictaminar. I a diferència d’anys anteriors, per part del responsable polític de govern no ha existit cap invitació a comentar amb caràcter previ el contingut de les OOFF. Una precipitació que creiem no és atribuïble ni a una qüestió tècnica, els tècnics han fet com sempre un treball rigorós i atent a les sol·licitacions efectuades, ni al context polític nacional. Creiem sincerament, que el que s'ha produït una vegada més és un problema d’organització política de l’equip de govern.


Altrament, hem avançat que el posicionament de TeC respecte el contingut de les OOFF a la propera comissió extraordinària de dijous és clar, votarem en contra. I aquest posicionament es fonamenta en qüestió bàsica i de sentit comú. Considerem que les ordenances fiscals, és a dir la proposta de demanar més esforç econòmic a la ciutadania, no hauria de justificar-se en una negociació de 15 dies, sinó que s'hauria de justificar amb la gestió que es fa dels recursos durant tot l’any. Aquesta hauria de ser una qüestió bàsica, més enllà del posicionament ideològic. El moment de recaptar hauria de ser el moment de rendir comptes del que s’ha fet i demostrar que s’han assolit els compromisos adquirits. Si es demana més esforç per part de la ciutadania és responsabilitat de l'equip de govern respondre en conseqüència.

 

Des de l'any 2015 ens hem trobat amb unes propostes d'ordenances neutres, de caràcter comptable sense cap orientació política i ideològica clara. Els dos darrers anys hem fet un esforç per aconseguir introduir esmenes amb criteris de progressivitat que ens fessin caminar cap a un sistema de recaptació municipal més just del que havia estat fins ara.  Hem fet l'esforç per abstenir-nos dos anys consecutius en unes ordenances que no consideràvem nostres, per poder introduir algun aspecte de progressivitat amb el compromís d'algunes propostes de despeses que creiem que contribuïen a construir unes bases d'un nou projecte de ciutat. 

 

El desembre de 2015 vam aportar tres propostes acceptades per l'equip de govern: “Carrers Principals”, vinculada a la millora de l’espai públic dels barris; “Pla integral de polígons industrials” i “Foment del comerç de proximitat”. Dos anys després no hem tingut cap notícia de les dues primeres i de la tercera hi ha hagut algunes reunions de caràcter tècnic, sense cap formalització en polítiques concretes. 

 

Malgrat això, el desembre de 2016 vam tornar a fer un esforç per introduir criteris de progressivitat de nou i veient que l’equip de govern no s’ensortia amb les propostes que havia acceptat, vam optar per fer una proposta de caràcter organitzatiu, una proposta per fer viable que es poguessin executar els projectes per mitjà de la constitució d'un equip d'estratègia compartit per poder portar a terme aquells projectes de caràcter estratègic que estaven sobre la taula. A hores d'ara no tenim cap notícia d'aquest equip d'estratègia.

 

Cas apart és el de Eco-equip. L’any passat es va acceptar un increment del 5% de la taxa de residus amb el compromís explícit de l’equip de govern d’aprovar el “Pla de prevenció i gestió de residus 2015-2020” que està redactat des de l’any 2015 i que es el documents que hauria d’orientar els objectius, actuacions i instruments del servei de recollida de residus de la ciutat. Doncs bé, hores d’ara continua sense aprovar-se, i se’ns torna a demanar un nou increment de la taxa de residus del 5% mentre Eco-equip continua augmentant el seu pressupost sense cap planificació i amb el resultat desastrós que tothom pateix a la ciutat.


Aquest any, ens tornem a trobar una vegada més amb una proposta d’OOFF de caràcter neutre, però amb la constatació de què l’equip de govern ha aconseguit anular qualsevol marge de negociació ja que aquesta s’ha de produir en base a compromisos que l’equip de govern ha demostrat repetidament és incapaç de complir.


Després de tots aquests esforços per contribuir positivament, i el retorn tant nefast que s’ha produït, la conclusió que extraiem des de TeC és que en dos anys i mig PSC i PDeCAT ha llençat el mandat a la brossa. Un pacte antinatura concebut des de els interessos de partits i no de ciutat, caracteritzat per la manca de lideratge de l'alcalde, una enorme incapacitat de gestió política que ha portat l’Ajuntament al borde del col·lapse organitzatiu. És simptomàtic que en aquests dos anys i mig l'única proposta política innovadora i interesant que ha engegat aquest ajuntament sigui una que no ve de l'equip de Govern, sinó de grups de l'oposició com és la municipalització de l'aigua.