Fa uns mesos Terrassa es declarava ciutat Feminista. Segurament una gran part de la ciutadania es va identificar i sentir confortable amb aquesta idea, entre elles jo mateixa. No obstant això, el seu Ajuntament no és feminista. Segurament, els comuns i el PSC tenim idees contraposades del que ha de representar per un ajuntament declarar-se feminista i esperàvem que aquesta declaració aniria associada a una proposta de polítiques concretes contra les violències masclistes o per a polítiques d'igualtat. Però no ha estat així.

Les dades són irrefutables. Segons l'enquesta del servei de polítiques de gènere, un 64% dels càrrecs directius de l'ajuntament no coneix cap de les normatives d'obligat acompliment sobre igualtat (tampoc la del mateix Ajuntament). Un 78% no utilitzen indicadors de gènere a l'hora de planificar el seu servei i la principal raó que en donen és perquè ho consideren irrellevant (40%). L'equip de govern és el principal responsable d'aquesta situació perquè no ha tingut ni la voluntat ni la capacitat d'implementar polítiques feministes. Com a conseqüència, la institució viu immersa en un estat de "processisme a la terrassenca" en el que les propostes sobreviuen en comissions, informes i declaracions, però rarament es tradueixen en accions i polítiques concretes que ajudin a fer que la ciutat esdevingui una mica menys masclista. Volem deixar ben clar que aquestes dificultats no estan vinculats als equips tècnics, tant del servei de polítiques de gènere com de les altres àrees, que amb gran voluntat i expertesa són capaces de seguir endavant amb l'oferta de serveis i en la proposta d'accions tot fent front a una manca estructural de recursos important. Per exemple, fa just un any Terrassa en Comú vam proposar al ple de Terrassa que la ciutat elaborés un protocol de dol per casos de feminicidi i que s'involucrés al màxim d'actors de la ciutat en el rebuig a les violències masclistes. Érem la primera ciutat que llançava aquesta proposta. Un any més tard d'aprovar-se, s'han constituït almenys tres taules de treball, hem/han realitzat moltes reunions, però seguim sense tenir cap protocol de dol.

El cas més greu però, ha estat amb Reglament per la Igualtat de Gènere de l'Ajuntament de Terrassa. Fa 5 anys el ple va aprovar aquest document, en acompliment d'una llei del 2007 que així ho obligava i que havia de guiar la integració de la perspectiva de gènere en les polítiques públiques de la institució. La manca de suport polític a la proposta ha fet que tots aquests anys i segons el mateix servei no s'hagi donat acompliment a la majoria dels seus articles. Davant la lamentable situació, la CUP amb el suport de TeC vam presentar una proposta el passat desembre per tal que finalment s'implementés. I un any més tard d'aprovar la proposta i després de crear comissions i fer moltes reunions, segueix sense implementar-se significativament. La situació és francament lamentable i la desesperació i la impotència d'algunes persones que assistim a les comissions de gènere és majúscula.

Com pot ser que no es pugui avançar en polítiques de gènere? Quan preguntem a la regidora ens diu que és per falta de recursos. Tipes que sempre ens donin la mateixa resposta i que se'ns recrimini que fem propostes, perquè donem feina a un servei saturat, fa mesos que hem ofert el suport de Terrassa en Comú per tal d'aprovar una partida pressupostària i que el servei de polítiques de Gènere pugui portar a terme els projectes que té en mans. Suport que han rebutjat fins al moment. No obstant això, i després de diversos mesos de treball conjunt crec que el problema no es resoldria només amb més recursos. Existeixen altres grans dificultats totes vinculades al lideratge polític de la ciutat; la incompetència, la manca de propostes i la manca de priorització de les polítiques de gènere en la institució. Francament, una té la sensació que l'equip de govern no sap aprofitar el potencial i capacitat tècnica de la casa. També volem deixar clar que les limitacions no s'han d'atribuir únicament a la regidora, sinó a l'equip de govern en el seu conjunt. Amb voluntat política i sabent on vols anar, es poden fer les coses molt diferents. Sense anar més lluny, l'Ajuntament de Barcelona i en el segon exercici econòmic que ha elaborat Barcelona en Comú ja compta amb el 40% del pressupost elaborats i monitorats segons la perspectiva de gènere. Aquesta implementació, amb una administració tan complexa només ha estat possible perquè des d'un inici sí que es va tenir clar que l'Ajuntament de Barcelona seria feminista i es va posar a la gerència i economia a liderar el procés. Aquest és el posicionament feminista d'un ajuntament al qual ens referíem. I aquesta claredat i posicionament a l'Ajuntament de Terrassa només es dóna per fer declaracions davant els mitjans de comunicació i sortir a les fotos de declaracions que més tard són incapaços de portar a la pràctica. Els angloparlants ja han conceptualitzat aquesta pràctica i en diuen Gender-Washing i jo hi afegeixo, com diríem en terminologia postpunk i perifèrica dels 90's feminisme de postal.

Pel que fa a Terrassa, després de 5 anys, els darrers dies ens han fet un curs sobre la implementació de la perspectiva de gènere en els pressupostos i s'ha proposat per part d'expertes una perspectiva viable per una implementació progressiva. Tot i així el curs s'ha desenvolupat amb l'absència significativa del responsable de l'àrea encarregada dels pressupostos. Afortunadament, el personal tècnic i de la regidoria està motivat i esperem que, aquest cop, el seu entusiasme els permeti suplir la falta de direcció, mitjans i suport polític.

Tot i les dificultats per implementar noves polítiques de gènere, en l'últim ple TeC juntament amb la CUP hem presentat una proposta coincidint amb el mes contra les violències masclistes que pretén fomentar-ne la sensibilització i prevenció entre el col•lectiu de joves de la ciutat que ha aconseguit gran consens en el ple. Hem aprovat, entre altres coses, promoure una Xarxa activa de joventut per la igualtat en els centres educatius de secundària, treballar per a què tot el jovent finalitzi l'educació obligatòria havent realitzat almenys una acció de sensibilització contra les violències patriarcals i fomentar el discurs feminista elaborat i dirigit als joves per difondre'n i visibilitzar les seves perspectives i preocupacions. Esperem que s'apliqui de forma urgent a la nostra ciutat perquè així és com es contribueix des de l'ajuntament a declarar una ciutat feminista, més enllà de la postal.

En definitiva, si volem fer de Terrassa una ciutat menys masclista no n'hi ha prou amb les polítiques que aplica el nostre ajuntament. Cal un canvi d'actitud i d'aptitud clar i inequívoc per part de l'equip de govern. O un canvi de govern!

Anna Rius
Regidora
Terrassa en Comú