Fa uns dies va tenir lloc la tercera edició del Mandarina Market, una iniciativa promoguda per diferents dissenyadors i dissenyadores tèxtils de la ciutat per donar a conèixer una producció tèxtil sense intermediaris i de manera autogestionada. La iniciativa és interessant i posa de relleu vàries coses.

Per poder avaluar i ajustar les accions polítiques en l'àmbit municipal és molt necessari i convenient disposar de dades fiables respecte a quines són les preocupacions, les prioritats i les valoracions que la ciutadania fa de la ciutat i de l'acció del govern de la ciutat. A diferència d'altres ajuntaments, l'Ajuntament de Terrassa no realitza actualment cap estudi sociopolític per conèixer aquestes qüestions i creiem que aquesta hauria de ser una pràctica habitual a la ciutat.

El procés d'elecció de la Sindicatura de Terrassa és un tema que demostra la incapacitat i ineptitud per fer les coses bé i la capacitat de contradir-se de l'equip de govern de la nostra ciutat.
Un procés que es va iniciar ara fa més d'un any, el 8 d'abril de 2016 amb la carta de dimissió de la Síndica de Terrassa i que al Ple Municipal de desembre l'equip de govern va presentar una resolució per votar a una candidata, resolució que l'alcalde va haver de retirar per la falta de consens suficient per al seu nomenament.

En data 28 de desembre de 2016 l’Observatori Ciutadà Municipal (OCM), Prou Barreras i Observatori de Drets Socials de Terrassa, van presentar una queixa al Síndic de greuges de Catalunya en la que s’expressava la seva disconformitat amb el procés de consulta ciutadana en el marc d’elecció del síndic/a de greuges de Terrassa, ja que apreciaven havien existit irregularitats així com manca de control i seguiment del procés per part de l’Ajuntament de Terrassa.

En relació a la presentació pública de la reestructuració del Govern Municipal que ahir dimarts dia 7 de març va fer l’Alcalde de Terrassa, Jordi Ballart del PSC, des de Terrassa en Comú manifestem el següent.

Els canvis que es realitzen, que fonamentalment són intercanvis de responsabilitats entre regidors/es del PSC, constaten el fracàs del projecte polític amb què Jordi Ballart es va presentar a les eleccions municipals del 2015 i el retorn de la vella guàrdia del PSC Terrassa. 

Existeix l'opinió generalitzada entre els grups municipals de l'Ajuntament, i altres agents de la ciutat, que cal revisar el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Terrassa aprovat l'any 2003. No obstant això, més enllà d'aquest consens que sembla una conclusió obvia, el que hauria de ser fonamental és saber per què el vol revisar cadascú ja que es tracta de l’instrument que determina qüestions tant importants per al futur de la ciutat com si fa falta més habitatge, si hi ha suficient sòl industrial o si necessitem més equipaments i parcs als barris, entre d'altr

Dimarts 14 de febrer es va debatre i es va votar al Congrés una proposició de Llei, presentada per Unidos Podemos i En Comú Podem per derogar la LRSAL coneguda com a “llei Montoro”, aprovada per la majoria absoluta del PP l'any 2013. És una llei que seguint les directrius d'austeritat, desmantella serveis públics, retalla les competències municipals i lliga de peus i mans als municipis amb una tutela desproporcionada per part del govern del PP. Una llei pensada perquè els serveis públics privatitzats, com l'aigua, siguin difícilment reversibles. 

La remunicipalització de l’aigua és una tendència mundial que ha arribat de forma imparable a Catalunya. Destacats municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona com Badalona, Barcelona, Cerdanyola, Santa Coloma i Tiana han aprovat als seus plens municipals la seva voluntat d’estudiar la gestió pública del servei d’aigua. El govern de Ripollet ha manifestat amb claredat que remunicipalitzarà durant aquest any 2017. Altres municipis d’arreu de Catalunya com Girona, La Bisbal d’Empordà, Vidreres, Sant Hilari de Sacalm, etc.

Terrassa en Comú ha presentat una proposta d'acord de Junta de Portaveus d'adhesió al Manifest del Pacte Nacional pel Referéndum. Un pacte que neix amb la voluntat de celebrar a Catalunya un referèndum sobre quin ha de ser el vincle entre Catalunya i Espanya, de fer-lo de manera acordada amb l'Estat espanyol i de buscar també suports fora del país.

Pàgines